LA CRUÏLLA 18

PER QUÈ SORPRENDRE’S?

Per què sorprendre’s que uns adolescents arribin a cometre monstruositats?

Per què sorprendre’s que n’hi hagi i no s’acabin d’acabar els qui pretenen aconseguir els seus objectius per mitjà de bombes que esclaten sense previ avís i produeixin nombroses víctimes?

Per què soprendre’s que no pari d’haver-hi paorosos incendis devastadors, la majoria causats expressament i que els piròmans no es facin enrera ni que, a més de les ja deplorables pèrdues de la vital massa vegetal, hi hagi víctimes mortals?

Per què soprendre’s que es vulgui reeditar episodis passats dels quals ens n’hauríem d’avergonyir, com els atacs a edificis religiosos amb amenaces de tornar a repetir fets com els de la Setmana Tràgica de la que tan de bo ni se n’hagués de parlar per no haver existit mai?

Per què soprendre’s que ballem entre xifres esfereïdores d’atur galopant i xifres escandaloses de contractes milionaris fruit d’ilògics jocs d’oferta i demanda en el camp del sempre atractiu i còmode “panem et circenses”?

Per què soprendre’s que a les alçades de l’evolució humana en que estem hagin de tenir trist protagonisme social institucions com Càritas, Mans Unides i un sens fi d’ONGs que posen constantment davant les consciències fets reals d’injustícia que afecten milions i milions de germans nostres arreu del món, i no pas lluny massa vegades?

Per què soprendre’s que vagin saltant casos de corrupció a causa de la seducció dels diners i les riqueses en tots els camps de l’activitat humana?

Per què soprendre’s que siguem capaços de fer proeses admirables d’arribar fins a altres móns i no siguem capaços de vèncer el dia a dia d’enfermetats velles i noves que van sorgint?

Per què soprendre’s si tot plegat és a causa del nostre capteniment humà que es riu i fa mofa de valors perennes i necessaris considerats ara passats de moda?

Per què soprendre’s si perdem punts de referència més enllà de les nostres limitacions de tràgiques conseqüències, posant com a punt de referència exclusiu el propi jo, amo i senyor, dictador ferotge que bandeja tota norma més enllà de si mateix amb els seus instints i ambicions i tot això amb valoracions positives i lloances que ho posen com a ideal conscient o inconscientment?

Sí. O pitjor encara, és que ja hem perdut inclús la capacitat de sorpresa?

Les vacances són parada de l’activitat ordinària, tan sovint atrafegada fins al punt de tornar-nos inconscients de la realitat que ens envolta. Bona ocasió, per tant, per aturar-se, pensar, reflexionar i actuar en conseqüència. Que siguin, doncs, ben bones i profitoses!

Mn. Josep Maria Mas
Santpedor, 29 de juliol de 209