LA CRUÏLLA 24

CRIURE

ESCRIURE COPRRECTAMENT

El titular d’avui no correspon pas – com hom podria suposar – a la correcció pel que fa a la llengua en sí, a la seva ortografia i sintaxi, sinó a l’honestadat periodística. M’hi mou la recent celebració del nostre patró, Sant Francesc de Sales, que té el seu dia propi cada 24 de gener i que enguany, per tant, ha caigut en diumenge.

Això dels patronatges religiosos, en una societat tan secularitzada com la que vivim, ha anat a la baixa. Bé, quan comporta algun que altre element folklòric, la cosa canvia. Vegi’s, sinó, per exemple, les mogudes que hi per aquestes dates amb els Tres Tombs pel patronatge de Sant Antoni, abat, sobre els animals. Bé, fora de casos així, els col·lectius que antany recordaven i celebraven amb tots els ets i uts el o la qui tenien per protectors i advocats per les seves característiques lligades amb la seva activitat, ara ni menció. Passa així amb els qui ens dediquem, amb més o menys intensistat i amplitud, a omplir pàgines de paper de premsa, posar veu a les ones de ràdio, o aquesta juntament amb la imatge televisiva o als mitjans digitals.

Servidor, però, no vull deixar passar l’ocasió per a poder posar èmfasi en la gran responsabilitat que tenim els comunicadors. Com a cristians, els qui ho som, tenim, doncs, un bon motiu i un estímul en el fet de tenir un patró celestial per a fer-ho ben fet. Sant Francesc de Sales d’entrada ens dóna exemple de la valoració positiva d’aquestes eines que els humans hem anat inventant i desenvolupant gràcies a la potència creadora amb que Déu-Comunicació ens ha dotat. Sí, i és que Déu surt d’Ell mateix, crea i es dóna a conéixer i ens dóna les facultats per a poder conéixer i donar a conéixer. Hi ha moltes crítiques als mitjans de comunicació. Bé les eines en sí són bones, i depén, naturalment, de l’ús que en fem els qui en en servim.

Positiu en principi que siguem crítics, en el sentit de que tot ho passem pel sedàs. Però alerta amb aquest, que depén de les mides del filtre. Depenent de com tinguem constituït aquest, podem ser més justos o injustos, i també, doncs, en la consideració dels professionals o aficionats a la transmissió de notícies, comentaris i opinions. A la vinya del periodisme hi ha de tot, com en general a tota la vinya del Senyor; tinguem-ho present.

Consideració de justícia, doncs, dels receptors envers els emissors, i també observació de la responsabilitat d’aquests. Sí, realment és molt gran. Déu nos en guard d’actuar amb lleugeresa i més encara incorrecte intenció, i no cal dir amb mal propòsit. Si hom perd el sentit de responsablitat. Si hom deixa de posar-se en estat d’alerta a l’hora d’escriure o de parlar, i es llença a fer-ho a la babalà, malament rai. Malament es va si es deixa d’actuar amb respecte, amb un cert temor, abaixant la guàrdia del recte coneixement, de l’objectivitat, de la veritat.

Que Sant Francesc de Sales intercedeixi per tots nosaltres per a escriure correctament. Que quan llegim, sentim o veiem tantes falsedats, tantes manipulacions, tantes tergiversacions com certament hi ha, ens poguem aplicar, com ho hauríem de fer sempre, allò de l’Evangeli de veure la palla a l’ull del germà i no veure la biga que portem al nostre.

Mn. Josep Maria Mas
Santpedor, 29 de gener de 2010